A Espanya, s’estima que actualment una de cada cinc persones adultes té l’hàbit d’apretar o rascar les dents sense adonar-se’n. Aquest problema, anomenat bruxisme, pot passar inadvertit durant molt de temps i, a vegades, només es descobreix quan ja existeix un dany permanent a les dents o a les estructures relacionades.
És important subratllar que l’acció constant d’aquests músculs pot danyar l’esmalt, provocar fractures a les dents i ocasionar dolors crònics difícils de tractar. L’experiència clínica indica que consultar un especialista en aquest camp resulta decisiu per limitar tant les seqüeles funcionals com els problemes estètics associats a aquesta malaltia.
Què és el bruxisme i per què no s’ha d’ignorar?
El bruxisme descriu l’activitat involuntària dels músculs mastegadors, la qual es tradueix en el fet d’apretar o rascar les dents. En general, es reconeixen dues formes principals: el bruxisme mentres dormim, considerat un trastorn neuromuscular nocturn, i el bruxisme diürn o de vigília, caracteritzat per la pressió mandibular conscient o inconscient al llarg del dia.
Desatendre aquest quadre pot comportar riscos importants. Per exemple, la intervenció precoç té una influència directa a l’hora de prevenir el desgast dental progressiu i l’aparició de molèsties musculars prolongades. A més dels problemes físics, molts pacients refereixen dificultat per dormir i un augment de l’ansietat. Tot això empitjora el pronòstic quan existeixen tractaments previs com ortodòncia o implants.
Desgast dental: la conseqüència més freqüent del bruxisme
Tot i que el deteriorament de la superfície dental es manifesta de moltes maneres, l’atricció és especialment rellevant, ja que es produeix pel frec continuat entre les dents. En les primeres etapes, s’observa dany a l’esmalt, que pot arribar a exposar la dentina si el procés avança, generant dolor o fins i tot lesions a la polpa dental.
Des del punt de vista clínic, és comú observar que les dents anteriors desenvolupen vores rectes i pèrdues estètiques, mentre que les dents posteriors tendeixen a mostrar superfícies mastegadores aplanades que dificulten la funció habitual. Per mesurar l’extensió d’aquest dany, els professionals solen emprar l’Índex de Desgast Dental de Smith & Knight (TWI).
| Grau TWI | Nivell de desgast clínic | Conseqüències principals |
| Grau 0 | Absència de desgast | Estructura dental intacta |
| Graus inicials | Pèrdua d’esmalt | Alteració estètica lleu |
| Grau 2 o superior | Afectació dentinària | Requereix intervencions restauradores complexes |
| Grau 4 | Desgast sever | Exposició extensa de dentina i compromís pulpar |
Principals problemes del bruxisme a llarg termini
Els efectes prolongats d’aquest hàbit poden ser més seriosos del que es pensa a primera vista. Amb el pas dels anys, el desgast progressiu dona lloc a diverses complicacions que afecten tant les peces dentals com els teixits circumdants. I, encara que sol començar per l’esmalt, la sobrecàrrega mecànica afecta tota la zona craniomandibular.
Dolor mandibular i cefalees
En molts casos, la fatiga i el dolor muscular sorgeixen a causa de l’esforç excessiu dels músculs masseter i temporal. Pot presentar-se una molèstia persistent, habitualment amb dificultat per obrir completament la boca.
Per què el bruxisme causa mal de cap en despertar-se?
L’explicació més probable és la transmissió de la tensió muscular cap a les regions frontal i temporal, que es manifesta com a cefalees tensionals. Aquest dolor és sovint bilateral i es pot agreujar per la hiperactivitat muscular nocturna i certs mecanismes propis del sistema nerviós central.
Fractures i sensibilitat dental
Un altre efecte notori inclou l’aparició de microfractures tant a l’esmalt com a la dentina, ja que les forces mastegadores, si són intenses, arriben a superar la resistència natural de la dent. A més, les dents amb restauracions prèvies mostren una tendència encara més gran al dany sota aquestes condicions.
Quins factors agreugen la sensibilitat dental?
Quan la capa superficial es perd i els túbuls dentinaris queden exposats, qualsevol estímul, com aliments freds o calents, pot produir dolor agut. Convé assenyalar que les forces que actuen fora de l’eix habitual de masticació també afavoreixen l’aparició d’abfraccions cervicals (lesions que són com un petit buit a la zona de la dent que toca amb la geniva), la qual cosa incrementa encara més la sensibilitat.
Problemes en l’articulació temporomandibular
Finalment, no és estrany trobar que la disfunció temporomandibular aparegui com a conseqüència directa del bruxisme. La pressió i el microtraumatisme repetit provoquen inflamació en els components articulars, generant clics, dolor a la zona anterior a l’orella i, ocasionalment, bloquejos intermitents que poden dificultar l’obertura i tancament de la boca.
Com detectar el bruxisme abans que provoqui danys majors
Identificar el bruxisme a temps requereix una combinació d’estratègies, algunes de les quals es poden aplicar a la consulta i d’altres en l’entorn domèstic. L’experiència mostra que una avaluació completa resulta essencial per evitar complicacions futures. Entre les eines recomanades es troben:
- Entrevista clínica dirigida: Revisar la presència de cansament en despertar-se, dificultats per dormir i alts nivells de pressió emocional.
- Examen intraoral i extraoral: Identificar superfícies llises i brillants pel contacte, mobilitat de les peces i localitzar punts dolorosos en els músculs mastegadors mitjançant palpació.
- Monitoratge del son: Registrar tant els sorolls al rascar com els despertars nocturns, utilitzant els relats del pacient o de les persones convivents.
- Mètodes instrumentals: Encara que pot no ser sempre necessari, en quadres complexos s’empren estudis com la polisomnografia o l’electromiografia per confirmar la hiperactivitat muscular durant el son.
Quins tractaments ajuden a prevenir el desgast dental
Abordar el bruxisme requereix un enfocament variat, no només des de l’àmbit mecànic, sinó també des del punt de vista funcional i emocional. Adaptar-se a les necessitats de cada pacient és clau per protegir les dents i millorar la qualitat de vida. Les intervencions més valorades actualment inclouen:
- Fèrules de descàrrega: Dispositius acrílics confeccionats a mida que funcionen com a barrera protectora, ajudant a distribuir les forces i a evitar noves fractures.
- Fisioteràpia mandibular: Pràctiques fisioterapèutiques com massatges i exercicis d’estirament, acompanyats a vegades de l’aplicació local de calor, afavoreixen la relaxació muscular i la recuperació del moviment.
- Control de l’estrès: L’ús regular de tècniques de relaxació o intervenció psicològica, com el mindfulness o la teràpia cognitivo-conductual, ha demostrat ser molt útil per reduir la hiperactivitat muscular.
- Higiene del son: Evitar substàncies estimulants, com la cafeïna i el tabac, especialment a la nit.
L’evidència clínica confirma que una intervenció ràpida i ben coordinada marca la diferència en la protecció de la dentició davant del bruxisme. La cooperació entre el dentista, el fisioterapeuta i el psicòleg multiplica l’eficàcia de les mesures preventives, formant una defensa sòlida enfront del desgast continu de les dents i l’alteració de la funció mastegadora.
En conclusió, actuar amb rapidesa davant dels primers signes de bruxisme permet preservar la salut bucal i millorar el benestar general. Un seguiment especialitzat i personalitzat ajusta de manera constant les mesures de prevenció, assegurant resultats veritablement estables a llarg termini per als pacients afectats.
Article revisat per la Dra. Neus Lanau Solé, col·legiada al COEC amb el núm. 6773.
