Quan t’informen de la necessitat d’un empelt d’os previ a la col·locació d’un implant dental, poden sorgir preguntes bastant comunes i certa inquietud lògica. Tot i aquests dubtes inicials, el procediment resulta molt rellevant perquè l’implant aconsegueixi mantenir-se ferm i compleixi la seva funció a llarg termini. Si l’os del maxil·lar ha perdut gran part del seu volum, l’implant no troba la base segura que necessita, i sense aquesta base, difícilment es podria mantenir. Per aquest motiu, enfortir l’os es converteix en el factor més rellevant perquè el tractament sigui viable i exitós.
Motius principals pels quals falta os dental
Ens trobem amb freqüència que la pèrdua d’os alveolar és una problemàtica habitual a la consulta diària. Aquesta disminució d’os és deguda a la combinació de diferents situacions, sovint apareixent al mateix temps, la qual cosa complica l’obtenció del volum necessari perquè l’implant es pugui fixar correctament.
Un aspecte que sol passar desapercebut per a molts pacients és la reabsorció òssia que es produeix en perdre una peça dental i no reposar-la a temps. L’os s’activa en mastegar; si la funció mastegadora desapareix, l’os tendeix a disminuir, fet que pot succeir de manera gradual sense que el pacient ho noti d’immediat.
Factors que acceleren la reabsorció òssia
A més de l’absència de dents, hi ha circumstàncies que empitjoren notablement el problema, complicant després la col·locació d’implants. Entre elles es troben:
- Malaltia periodontal avançada: L’acció bacteriana i la inflamació crònica poden portar a una pèrdua òssia difícil de revertir.
- Extraccions dentals prèvies: Si no es prenen mesures específiques en extreure una dent, es perd os amb molta rapidesa.
- Tabaquisme: Fumar redueix l’aportació sanguínia i disminueix considerablement la regeneració òssia.
- Osteoporosi i edat avançada: Tots dos factors disminueixen la densitat òssia general i retarden la reparació natural del cos.
Per què és imprescindible regenerar l’os abans d’un implant
Protegir i reconstruir l’os abans de col·locar l’implant dental resulta essencial, perquè només així es poden reunir totes les condicions necessàries per a una integració estable i a llarg termini. Un os en bon estat permet que l’implant estigui més ferm i redueix els moviments no desitjats, que solen ser una de les principals causes de fracàs.
El paper de la regeneració òssia guiada
S’ha demostrat que la regeneració òssia guiada, en termes d’èxit clínic i osteointegració, proporciona resultats molt satisfactoris, amb taxes d’èxit que, en línies generals, superen àmpliament el 90% i en certs casos s’acosten al 98%. A més, aquesta tècnica facilita l’obtenció de diversos mil·límetres extra d’os, la qual cosa a la pràctica permet realitzar tractaments que semblaven descartats en primera instància.
Què passa si es col·loca un implant sense prou os?
Si no existeix una base adequada d’os, l’implant sol presentar problemes com mobilitat precoç, infeccions freqüents i fins i tot errors protèsics. Addicionalment, la regeneració conjunta afavoreix que les forces mastegadores es reparteixin millor i s’eviti l’aparició de ferides, anomenades dehiscències, a la geniva.
Com es realitza el procés quirúrgic i quines tècniques existeixen
El protocol que seguim s’inicia amb un estudi radiològic avançat, utilitzant sistemes d’imatge 3D, com el TAC dental. L’objectiu és identificar amb claredat la situació real de l’os i, a partir d’aquí, triar el procediment més adequat per a cada cas específic. Considerem els mecanismes de formació i migració cel·lular òssia, no només els conceptes tècnics d’osteogènesi, osteoinducció i osteoconducció.
Durant la intervenció, es recorre a diferents opcions de materials que funcionen com a bastides perquè l’os es regeneri de manera més ràpida i controlada, i sempre es protegeixen aquests empelts amb membranes barrera que impedeixen el pas de cèl·lules alienes al procés.
Tipus de materials utilitzats per a l’empelt
No tots els casos requereixen el mateix material. De fet, l’elecció s’adapta acuradament segons les característiques individuals, d’acord amb el següent esquema:
|
Tipus d’empelt |
Origen del material |
Característiques principals |
| Autòleg | Del propi pacient | No produeix reaccions immunològiques i la seva integració habitual és eficaç. |
| Al·logènic | Donant humà | Funciona com a suport eficaç per regenerar os a la zona receptora. |
| Xenogènic | Origen animal (boví) | Molt estable i àmpliament utilitzat com a estructura a llarg termini. |
| Sintètic | Materials al·loplàstics | Suposa una alternativa útil i segura sense components biològics. |
Fases de la intervenció a la clínica
El procediment sol desenvolupar-se amb anestèsia local per evitar qualsevol molèstia i s’estructura en diverses fases. El primer pas és netejar adequadament l’àrea i retirar teixit inflamatori, després es col·loca l’empelt ossi acompanyat de la seva membrana barrera protectora. Finalment, es sutura acuradament, aïllant la zona i minimitzant el possible risc d’infecció.
Temps de recuperació i cures postoperatòries
La recuperació requereix una atenció especial per part del pacient i també seguiment professional. En la majoria dels casos, el dolor és menor i es pot controlar bé amb medicació segons la pauta. La durada del procés d’integració de l’empelt se situa normalment en un marge de 4 a 9 mesos, encara que certs factors com el tipus de material o la mida del defecte poden modificar aquest interval. Només després de confirmar que l’os nou està consolidat es planteja la col·locació de l’implant definitiu.
Pautes clau per a una cicatrització reeixida
Perquè la cicatrització evolucioni sense dificultats, convé tenir en compte diverses recomanacions pràctiques:
- Prevenció d’infeccions: És prioritari complir la pauta antibiòtica i fer glopejos amb clorhexidina segons les indicacions.
- Higiene oral vigilada: No raspallar directament la zona tractada durant els primers dies i optar després per raspalls quirúrgics suaus.
- Dieta adaptada: Triar aliments tous i tebis, evitant els molt durs o cruixents durant les primeres setmanes.
- Protecció de la zona: No manipular ni forçar la zona intervinguda, evitant la succió i la pressió a la regió de l’empelt (injert).
Comptar amb la guia i el suport d’un professional especialitzat pot ser determinant en el pronòstic davant la pèrdua considerable d’os. Si s’aborda el tractament de manera organitzada i se segueixen criteris científics, les probabilitats d’èxit augmenten de manera important. El resultat final permet recuperar tant la funció com l’aparença dental de forma molt satisfactòria.
Si t’estàs plantejant una rehabilitació dental integral i segura, el primer pas és realitzar una valoració específica. A Nela Clínica Dental, l’equip acompanya cada persona durant tota l’evolució del procés i, mitjançant l’aplicació d’innovacions tecnològiques, sumades a una atenció humana i propera, s’aconsegueixen resultats que, sens dubte, poden millorar la qualitat de vida a llarg termini.
Article revisat per la Dra. Neus Lanau Solé, col·legiada al COEC amb el núm. 6773.
